Les meves pintures/mis pinturas
aquarel·la mida 30x20 cm Títol: "Simbiosi" Tu ets... de mil colors |
"Entre la son i la il·lusió" |
"Després del bany" |
NU
El mar blanc tinc de fons,
amb la mà un pinzell,
dins la ment un motiu,
el teu cos davant meu.
Siluetejo la dolçor
dels teus colors transparents,
reproduint ta natura,
envoltant-la tènuement,
amb dòcils i subtils pinzellades,
composant-les
mansament,
com una plàcida melodia,
d’en Mozart o d’en Haendel.
Suau, tal bocí de seda,
vers a vers vaig dibuixant,
per a deixar aquí reflectit,
el teu ensís, el teu encant.
J.L.Buils
La Primavera
El sol me
acaricia y me da calidez,
la brisa del mar
envuelve mi cuerpo
silueteando con
suave oleaje,
los amaneceres
de mi delicada piel.
Se cierran los
días grises
para dar paso a
los cálidos rosas,
carmines y
brillantes azules,
proyectando
nuevos horizontes,
diseñando la
vida en mantos y tules.
La noche se
achica, se calla y se esconde,
el día se
agranda, crece con orgullo,
se jacta y se
impone.
El sol me
enamora, me cuida y me alaba,
yo le doy un
beso, él me lo devuelve,
haciéndome un
guiño al abrir el alba.
El amor me
impregna, ya no tengo frío,
me siento alegre
y divertida,
para ir de
fiesta, soy la primera,
porque yo
soy….¡La Primavera!
J.L.Buils
Sentada estic meditant
i observant al meu pintor,
mentre ell em va creant
posant-me llum i color.
Ell em va perfilant,
plàcida i mansament,
donant-me formes i volums
amb tot el seu sentiment.
Però..., qui sóc jo?
us preguntareu.
Jo no tinc identitat,
el meu cos és transparent.
No existeixo realment,
només quant ell està creant
estic en el seu pensament,
perquè jo sóc...,
“la Musa del pintor”.
J.L.Buils
La Musa |
Sentada estic meditant
i observant al meu pintor,
mentre ell em va creant
posant-me llum i color.
plàcida i mansament,
donant-me formes i volums
amb tot el seu sentiment.
us preguntareu.
Jo no tinc identitat,
el meu cos és transparent.
No existeixo realment,
només quant ell està creant
estic en el seu pensament,
perquè jo sóc...,
“la Musa del pintor”.
J.L.Buils
Eres como una frágil azucena
que mi mirada esquiva.
Eres cual barca a la deriva
que viene, sonríe y se aleja.
Eres fugaz, fulgor y dulzura,
candor, cadencia y melodía,
pero a mí sólo me ofreces
burbujas de melancolía.
que mi mirada esquiva.
Eres cual barca a la deriva
que viene, sonríe y se aleja.
Eres fugaz, fulgor y dulzura,
candor, cadencia y melodía,
pero a mí sólo me ofreces
burbujas de melancolía.
Amigo Josep mis más sincera felicitación por tu buen trabajo artistico de pinturas y poesias tratadas con tu gran creatividad, eres magnifico dominas todas las facetas eres un artista.Te deseo amigo todo lo mejor lleno de éxitos. Un fuerte abrazo.
ResponEliminaTu blogger está muy bien redactado pero yo creo que adjuntar dibujos o fotos en los poemas de otros es más complicado. Me refiero al blogger de la tertulia constancia
ResponElimina