La nit
Blaus de prusia
vermells vellutats
taronges adormits
esmeraldes
sèpies i grocs
lentament dormitant.
Un mantell de petites estrelles
va caient poc a poc
en silenci
esbargint-se tenuament
sobre la ciutat
buida de sorolls
bullint i agitats.
Mentre
en el jardí de la somniadora fantasia
uns lliris tanquen els ulls
i unes roses vermelles
com la passió desesperada
els mira de cua d'ull
sabent que tornarà a obrir l'albada
perquè ells
els facin un somriure
falaguer i esperançador.
J.L.Buils
Crec Josèp L.Que tan l'pintura com el poema per mi son,els mes maravillos de tots els que tens.Tu ets un Crak....👌👌
ResponEliminaMoltes gràcies Carme per pasar-te per aquí i comentar.
EliminaUna abraçada